Resultats

L’estudi identifica tres perfils psicològics relacionats amb diferents patrons de deteriorament cognitiu i cerebral en l’envelliment. La recerca, que ha analitzat més de mil persones voluntàries de la BBHI i de l’estudi internacional Medit-Ageing, mostra que les característiques psicològiques específiques de cada perfil podrien influir en el risc de desenvolupar demència, així com en aspectes com la velocitat de deteriorament cerebral i la qualitat del son. Els resultats mostren que tenir un perfil psicològic «ben equilibrat», amb factors de protecció moderadament alts i factors de risc moderadament baixos, es relaciona amb una millor salut cognitiva i mental en tots els indicadors mesurats. D’altra banda, un perfil psicològic amb baixos nivells de característiques protectores es relaciona amb una pitjor cognició, una atròfia cerebral més accentuada, i una menor adherència a estils de vida saludable. Finalment, un perfil caracteritzat per alts nivells de trets psicològics negatius o de risc pot augmentar el risc de deteriorament cognitiu i demència a través d’una via psicoafectiva.

L'estudi investiga la relació entre la forma física cardiovascular, la connectivitat cerebral funcional i la salut mental en adults de mitjana edat. Es van analitzar les dades de 418 participants del BBHI i es va trobar que una millor forma física cardiovascular s'associava amb menys símptomes d'ansietat i estrès. A més, es va descobrir que la connectivitat funcional dins de la Xarxa del Mode Predeterminat (DMN) i entre la Xarxa Frontoparietal (FPN) i la Xarxa de la Salència (SN) mediava la relació entre la forma física cardiovascular i l'estrès. Aquests resultats suggereixen que la forma física cardiovascular pot tenir un impacte positiu en la salut mental en la mitjana edat mitjançant la connectivitat cerebral funcional.

L'estudi tenia com a objectiu identificar les trajectòries de diferents components de la salut mental durant un seguiment de dos anys de la pandèmia de la COVID-19 i contextualitzar-les segons els períodes de la pandèmia. Es van investigar les associacions entre les trajectòries de salut mental i diverses exposicions, i es va determinar si hi havia diferències entre els diferents resultats de salut mental en relació amb aquestes associacions. Es van trobar tres trajectòries latents pels resultats estudiats, diferenciant entre 'resilients' i 'empitjorament crònic'. En general, la salut global, la salut cognitiva i les estratègies d'afrontament es van identificar com a factors protectors comuns. Els resultats recolzen la heterogeneïtat en les reaccions a la pandèmia i la necessitat d'estudiar diferents components de la salut mental durant un seguiment més llarg. Comprendre els factors de protecció i risc modificables associats a aquestes trajectòries permetria dirigir intervencions específiques a segments de la població.

L'article analitza la relació entre el Pensament Negatiu Repetitiu (RNT, per les sigles en anglès), que inclou pensaments negatius sobre el futur i el passat, i la segregació de xarxes cerebrals en adults de mitjana edat. Utilitzant imatges de ressonància magnètica funcional en estat de repòs, es van examinar les xarxes de Salència Anterior (ASN), Mode Predeterminat (DMN) i Control Executiu (ECN). Els resultats mostren que el RNT es relaciona amb la depressió, estabilitat emocional, queixes cognitives i segregació de la xarxa del Control Executiu esquerre (LECN) i l'ASN. Aquestes troballes suggereixen que l'augment del pensament perseverant es relaciona amb la segregació del LECN i la disminució de la segregació de l'ASN, cosa que pot contribuir a una menor capacitat de control cognitiu i processos autoreferencials a l'RNT.

Aquest estudi explora la relació entre la disminució de la memòria episòdica (EM), una característica comuna de l'envelliment cognitiu i un diagnòstic primerenc de la malaltia d'Alzheimer (EA), i els patrons de metilació de l'ADN. La recerca utilitza dades de mostres de mucosa bucal i sang recopilades de 1019 participants per a un anàlisi transversal i 626 individus per als canvis longitudinals en el rendiment de l'EM durant una mitjana de 5,4 anys. L'estudi identifica 21 llocs amb evidència suggerent d'associació relacionada amb l'EM, incloent-hi gens prèviament vinculats a l'EA i la malaltia de Parkinson. En resum, aquesta recerca revela possibles llocs candidats on els patrons diferencials de metilació de l'ADN en teixits perifèrics estan relacionats amb el rendiment de l'EM en els éssers humans.

La pandèmia de la COVID-19 ofereix una oportunitat única per investigar l'impacte psicològic d'una situació global adversa important. El nostre objectiu era examinar, en un estudi prospectiu longitudinal, els factors demogràfics, psicològics i neurobiològics associats a les diferències interindividuals en la resiliència a l'impacte de la pandèmia en la salut mental.