Resultats

L’estudi identifica tres perfils psicològics relacionats amb diferents patrons de deteriorament cognitiu i cerebral en l’envelliment. La recerca, que ha analitzat més de mil persones voluntàries de la BBHI i de l’estudi internacional Medit-Ageing, mostra que les característiques psicològiques específiques de cada perfil podrien influir en el risc de desenvolupar demència, així com en aspectes com la velocitat de deteriorament cerebral i la qualitat del son. Els resultats mostren que tenir un perfil psicològic «ben equilibrat», amb factors de protecció moderadament alts i factors de risc moderadament baixos, es relaciona amb una millor salut cognitiva i mental en tots els indicadors mesurats. D’altra banda, un perfil psicològic amb baixos nivells de característiques protectores es relaciona amb una pitjor cognició, una atròfia cerebral més accentuada, i una menor adherència a estils de vida saludable. Finalment, un perfil caracteritzat per alts nivells de trets psicològics negatius o de risc pot augmentar el risc de deteriorament cognitiu i demència a través d’una via psicoafectiva.

En aquest estudi hem investigat per primera vegada la relació entre excitabilitat cortical i la concentració en sang de tau fosforilada (p-tau) en adults sans d’edat mitjana. La p-tau, junt amb l'amiloide beta, és una de les proteïnes directament implicades en la patofisiologia de l’Alzheimer. Recerca prèvia en animals i cultius cel·lulars sembla indicar que la propagació de la patologia de tau és impulsada per l'excitabilitat neuronal. En aquest estudi hem observat que a major excitabilitat, major concentració de p-tau. A més, hem vist que aquesta relació es particularment significativa en aquells subjectes de més edat. Això és important perquè mostra que una relació que s’ha proposat com a mecanisme patològic en l’Alzheimer ja està present en subjectes sans d'edat més avançada. Per tant, aquest pot ser un candidat a marcador preclínic de risc a manifestar la malaltia. A més a més, l’excitabilitat cortical és modificable amb tècniques com l'estimulació cerebral no invasiva. Per tant, es podria reduir l’excitabilitat com a complement de teràpies d'eliminació de tau i amiloide. Per últim, els mètodes utilitzats en aquest estudi són no invasius i potencialment escalables.

Aquest estudi de la BBHI va analitzar els hàbits de vida de més de 3,000 adults sans de 40 a 70 anys durant cinc anys, identificant cinc perfils diferents d'estil de vida mitjançant la tècnica de clustering K-means per a dades longitudinals. Aquesta tècnica agrupa els individus segons la similitud en les seves trajectòries de comportament al llarg del temps. Els perfils van revelar que aquells amb hàbits saludables tenien una menor probabilitat de desenvolupar malalties, mentre que aquells amb hàbits de risc afrontaven majors riscos de malalties, distingint entre condicions psiquiàtriques, neurològiques i cardiovasculars. Aquests patrons de vida es van mantenir estables al llarg del temps. Els resultats suggereixen que les intervencions personalitzades basades en aquests patrons de comportament podrien millorar la salut en una societat cada vegada més envellida.

A mesura que la població mundial envellix, la creixent prevalença de malalties neurològiques com la demència presenta un repte significatiu per a la societat. La detecció precoç del deteriorament cognitiu és crucial per preservar i millorar la funció cognitiva. Aquest estudi avalua dues versions de l'eina digital Guttmann Cognitest®. Ambdues versions han demostrat una alta usabilitat i viabilitat, essent la segona versió, amb tutorials millorats, la millor classificada imaginable en termes d'usabilitat. Els resultats indiquen l'eficàcia i la recepció positiva de l'eina, destacant el seu potencial per a un compromís continu en el seguiment de canvis cognitius.

L'estudi investiga la relació entre la forma física cardiovascular, la connectivitat cerebral funcional i la salut mental en adults de mitjana edat. Es van analitzar les dades de 418 participants del BBHI i es va trobar que una millor forma física cardiovascular s'associava amb menys símptomes d'ansietat i estrès. A més, es va descobrir que la connectivitat funcional dins de la Xarxa del Mode Predeterminat (DMN) i entre la Xarxa Frontoparietal (FPN) i la Xarxa de la Salència (SN) mediava la relació entre la forma física cardiovascular i l'estrès. Aquests resultats suggereixen que la forma física cardiovascular pot tenir un impacte positiu en la salut mental en la mitjana edat mitjançant la connectivitat cerebral funcional.