Resultats

Aquest estudi longitudinal analitza l’associació entre els perfils de comportament relacionats amb l’estil de vida i el rendiment cognitiu a la mitjana edat. A partir de dades de més de 1.500 adults cognitivamente sans seguits durant sis anys, els investigadors van identificar trajectòries diferenciades basades en l’activitat física i cognitiva, el son, la nutrició, la socialització, el benestar psicològic, el consum de substàncies i l’IMC. Els resultats mostren que els participants amb perfils saludables sostinguts obtenien millors puntuacions en proves neuropsicològiques de memòria, atenció, velocitat de processament i funció executiva. Es va observar un efecte acumulatiu segons el nombre d’hàbits saludables mantinguts. Les troballes subratllen la importància de promoure intervencions multidimensionals com a estratègia preventiva en la mitjana edat.

La relació entre l'educació i una funció cognitiva superior durant l'envelliment és un tema molt debatut. Tot i que el nombre total de persones amb demència al món augmenta a causa del creixement i l'envelliment de la població, la incidència sembla estar disminuint i els adults grans tenen avui dia una millor funció cognitiva que fa 20 anys. Això s'atribueix als canvis en l'estil de vida de la població, i fins ara la hipòtesi més estesa suggeria que l'educació reglada podia proporcionar una protecció davant la neurodegeneració o l'envelliment normal del cervell. Per provar aquestes teories, s'han analitzat proves de 170.795 persones majors de 50 anys, juntament amb 15.157 ressonàncies magnètiques cerebrals de 6.472 persones de 33 països occidentals. Un nivell educatiu més alt es va associar amb una millor memòria, un volum intracranial més gran i un volum lleugerament més gran de regions cerebrals sensibles a la memòria, però es va comprovar que no protegeix contra el deteriorament cerebral relacionat amb l'edat.

L’estudi identifica tres perfils psicològics relacionats amb diferents patrons de deteriorament cognitiu i cerebral en l’envelliment. La recerca, que ha analitzat més de mil persones voluntàries de la BBHI i de l’estudi internacional Medit-Ageing, mostra que les característiques psicològiques específiques de cada perfil podrien influir en el risc de desenvolupar demència, així com en aspectes com la velocitat de deteriorament cerebral i la qualitat del son. Els resultats mostren que tenir un perfil psicològic «ben equilibrat», amb factors de protecció moderadament alts i factors de risc moderadament baixos, es relaciona amb una millor salut cognitiva i mental en tots els indicadors mesurats. D’altra banda, un perfil psicològic amb baixos nivells de característiques protectores es relaciona amb una pitjor cognició, una atròfia cerebral més accentuada, i una menor adherència a estils de vida saludable. Finalment, un perfil caracteritzat per alts nivells de trets psicològics negatius o de risc pot augmentar el risc de deteriorament cognitiu i demència a través d’una via psicoafectiva.

En aquest estudi hem investigat per primera vegada la relació entre excitabilitat cortical i la concentració en sang de tau fosforilada (p-tau) en adults sans d’edat mitjana. La p-tau, junt amb l'amiloide beta, és una de les proteïnes directament implicades en la patofisiologia de l’Alzheimer. Recerca prèvia en animals i cultius cel·lulars sembla indicar que la propagació de la patologia de tau és impulsada per l'excitabilitat neuronal. En aquest estudi hem observat que a major excitabilitat, major concentració de p-tau. A més, hem vist que aquesta relació es particularment significativa en aquells subjectes de més edat. Això és important perquè mostra que una relació que s’ha proposat com a mecanisme patològic en l’Alzheimer ja està present en subjectes sans d'edat més avançada. Per tant, aquest pot ser un candidat a marcador preclínic de risc a manifestar la malaltia. A més a més, l’excitabilitat cortical és modificable amb tècniques com l'estimulació cerebral no invasiva. Per tant, es podria reduir l’excitabilitat com a complement de teràpies d'eliminació de tau i amiloide. Per últim, els mètodes utilitzats en aquest estudi són no invasius i potencialment escalables.

Aquest estudi de la BBHI va analitzar els hàbits de vida de més de 3,000 adults sans de 40 a 70 anys durant cinc anys, identificant cinc perfils diferents d'estil de vida mitjançant la tècnica de clustering K-means per a dades longitudinals. Aquesta tècnica agrupa els individus segons la similitud en les seves trajectòries de comportament al llarg del temps. Els perfils van revelar que aquells amb hàbits saludables tenien una menor probabilitat de desenvolupar malalties, mentre que aquells amb hàbits de risc afrontaven majors riscos de malalties, distingint entre condicions psiquiàtriques, neurològiques i cardiovasculars. Aquests patrons de vida es van mantenir estables al llarg del temps. Els resultats suggereixen que les intervencions personalitzades basades en aquests patrons de comportament podrien millorar la salut en una societat cada vegada més envellida.