Resultats

En aquest estudi hem investigat per primera vegada la relació entre excitabilitat cortical i la concentració en sang de tau fosforilada (p-tau) en adults sans d’edat mitjana. La p-tau, junt amb l'amiloide beta, és una de les proteïnes directament implicades en la patofisiologia de l’Alzheimer. Recerca prèvia en animals i cultius cel·lulars sembla indicar que la propagació de la patologia de tau és impulsada per l'excitabilitat neuronal. En aquest estudi hem observat que a major excitabilitat, major concentració de p-tau. A més, hem vist que aquesta relació es particularment significativa en aquells subjectes de més edat. Això és important perquè mostra que una relació que s’ha proposat com a mecanisme patològic en l’Alzheimer ja està present en subjectes sans d'edat més avançada. Per tant, aquest pot ser un candidat a marcador preclínic de risc a manifestar la malaltia. A més a més, l’excitabilitat cortical és modificable amb tècniques com l'estimulació cerebral no invasiva. Per tant, es podria reduir l’excitabilitat com a complement de teràpies d'eliminació de tau i amiloide. Per últim, els mètodes utilitzats en aquest estudi són no invasius i potencialment escalables.

Aquest estudi explora la relació entre la disminució de la memòria episòdica (EM), una característica comuna de l'envelliment cognitiu i un diagnòstic primerenc de la malaltia d'Alzheimer (EA), i els patrons de metilació de l'ADN. La recerca utilitza dades de mostres de mucosa bucal i sang recopilades de 1019 participants per a un anàlisi transversal i 626 individus per als canvis longitudinals en el rendiment de l'EM durant una mitjana de 5,4 anys. L'estudi identifica 21 llocs amb evidència suggerent d'associació relacionada amb l'EM, incloent-hi gens prèviament vinculats a l'EA i la malaltia de Parkinson. En resum, aquesta recerca revela possibles llocs candidats on els patrons diferencials de metilació de l'ADN en teixits perifèrics estan relacionats amb el rendiment de l'EM en els éssers humans.