Resultats

Aquest estudi longitudinal analitza l’associació entre els perfils de comportament relacionats amb l’estil de vida i el rendiment cognitiu a la mitjana edat. A partir de dades de més de 1.500 adults cognitivamente sans seguits durant sis anys, els investigadors van identificar trajectòries diferenciades basades en l’activitat física i cognitiva, el son, la nutrició, la socialització, el benestar psicològic, el consum de substàncies i l’IMC. Els resultats mostren que els participants amb perfils saludables sostinguts obtenien millors puntuacions en proves neuropsicològiques de memòria, atenció, velocitat de processament i funció executiva. Es va observar un efecte acumulatiu segons el nombre d’hàbits saludables mantinguts. Les troballes subratllen la importància de promoure intervencions multidimensionals com a estratègia preventiva en la mitjana edat.

La relació entre l'educació i una funció cognitiva superior durant l'envelliment és un tema molt debatut. Tot i que el nombre total de persones amb demència al món augmenta a causa del creixement i l'envelliment de la població, la incidència sembla estar disminuint i els adults grans tenen avui dia una millor funció cognitiva que fa 20 anys. Això s'atribueix als canvis en l'estil de vida de la població, i fins ara la hipòtesi més estesa suggeria que l'educació reglada podia proporcionar una protecció davant la neurodegeneració o l'envelliment normal del cervell. Per provar aquestes teories, s'han analitzat proves de 170.795 persones majors de 50 anys, juntament amb 15.157 ressonàncies magnètiques cerebrals de 6.472 persones de 33 països occidentals. Un nivell educatiu més alt es va associar amb una millor memòria, un volum intracranial més gran i un volum lleugerament més gran de regions cerebrals sensibles a la memòria, però es va comprovar que no protegeix contra el deteriorament cerebral relacionat amb l'edat.

Aquest estudi de la BBHI va analitzar els hàbits de vida de més de 3,000 adults sans de 40 a 70 anys durant cinc anys, identificant cinc perfils diferents d'estil de vida mitjançant la tècnica de clustering K-means per a dades longitudinals. Aquesta tècnica agrupa els individus segons la similitud en les seves trajectòries de comportament al llarg del temps. Els perfils van revelar que aquells amb hàbits saludables tenien una menor probabilitat de desenvolupar malalties, mentre que aquells amb hàbits de risc afrontaven majors riscos de malalties, distingint entre condicions psiquiàtriques, neurològiques i cardiovasculars. Aquests patrons de vida es van mantenir estables al llarg del temps. Els resultats suggereixen que les intervencions personalitzades basades en aquests patrons de comportament podrien millorar la salut en una societat cada vegada més envellida.

L'estudi investiga la relació entre la forma física cardiovascular, la connectivitat cerebral funcional i la salut mental en adults de mitjana edat. Es van analitzar les dades de 418 participants del BBHI i es va trobar que una millor forma física cardiovascular s'associava amb menys símptomes d'ansietat i estrès. A més, es va descobrir que la connectivitat funcional dins de la Xarxa del Mode Predeterminat (DMN) i entre la Xarxa Frontoparietal (FPN) i la Xarxa de la Salència (SN) mediava la relació entre la forma física cardiovascular i l'estrès. Aquests resultats suggereixen que la forma física cardiovascular pot tenir un impacte positiu en la salut mental en la mitjana edat mitjançant la connectivitat cerebral funcional.

L'estudi tenia com a objectiu identificar factors modificables que promoguessin la resistència cognitiva en la mitjana edat. Es va investigar el paper del "propòsit vital" (PiL) en 624 adults de mitjana edat. Tot i no trobar diferències en l'estat neuropsicològic o la càrrega de lesions de matèria blanca entre els grups de PiL, es va descobrir que en el grup de menor PiL, un major nombre de lesions de matèria blanca tenia un impacte negatiu en les funcions executives. A més, es va observar que les persones amb un major propòsit vital mostraven una major integració funcional de la xarxa cerebral dDMN, la qual cosa es relacionava positivament amb el rendiment cognitiu. Aquests resultats suggereixen que un major propòsit vital pot promoure la resistència davant dels canvis cerebrals observables en la mitjana edat i una millor funció cognitiva.