Actualitat

La investigadora de l'Institut Guttmann Selma Delgado-Gallén és una de les guardonades de la I edició dels Premis Juan Antonio Micó a la Investigació sobre Dolor, convocats per la Sociedad Española del Dolor (SED) i la Fundació Grünenthal. El reconeixement inclou una dotació econòmica de 1.500 euros i l'assistència al XX Congrés de la SED, que se celebrarà a Lleó del 29 al 31 de maig del 2024.

Els guardons tenen com a objectiu contribuir al desenvolupament científic i millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen dolor. Delgado-Gallén ha obtingut un dels premis a la Millor Tesi sobre Dolor en ciències clíniques, pel seu treball Aspectes cognitius, emocionals i neurobiològics en la percepció del dolor crònic, dirigit per Dolors Soler, psicòloga de l'Institut Guttmann, i Gabriele Cattaneo, neuropsicòleg i investigador de la BBHI. La investigadora va desenvolupar la seva tesi, amb què va obtenir el Doctorat en Medicina, en el marc de la Barcelona Brain Health Initiative, un projecte dirigit a conèixer i entendre com mantenir la salut del cervell al llarg del temps.

La tesi de la Dra. Delgado-Gallén se centra en la percepció del dolor i com aquesta percepció és altament variable, influenciada per aspectes cognitius i emocionals (com l'atenció o el catastrofisme) i biològics (com el funcionament cerebral). Aquests factors influeixen en l’impacte del dolor i poden ser els responsables d’una resposta inadequada a diferents tractaments convencionals, com la medicació o la fisioteràpia. La tesi, per tant, explora com interactuen els mecanismes neurobiològics subjacents del dolor i com els aspectes emocionals i cognitius tenen un paper en la seva percepció i cronicitat.

Factors de millora de la connectivitat funcional del cervell

El treball es va fer amb una mostra de participants de la BBHI d'entre 40 i 65 anys, i demostra que el dolor es relaciona amb pitjor salut mental, capacitat cognitiva i qualitat de vida, entre d'altres. En aquest sentit, les activitats estimulants a nivell cognitiu, l'exercici físic i la participació en esdeveniments socials poden tenir efectes positius en la connectivitat funcional del cervell, cosa que podria millorar la qualitat de vida i reduir aspectes com el catastrofisme en pacients amb dolor crònic .

El treball també conclou que el funcionament cerebral i els aspectes cognitivo-afectius poden ser estudiats i utilitzats com a marcadors pronòstics de l'evolució del dolor a mig termini. Finalment, es destaca que la resiliència i la reserva cognitiva, factors parcialment modificables englobats al terme de salut cerebral, poden jugar un paper important a trencar el cicle del dolor crònic.