Actualitat

2023 ha estat un any cabdal per a l’equip de la BBHI. Les investigadores Maria Redondo, Selma Delgado i María Cabello han defensat en aquest temps les seves tesis doctorals, desenvolupades en el marc de la iniciativa i culminant així un procés que aportarà un coneixement clau per a una millor comprensió dels mecanismes que contribueixen a una millor salut cerebral.

La fisioterapeuta de Guttmann Barcelona María Redondo Camós va defensar al juny la seva tesi, titulada Biomarcadors de salut cerebral mesurats amb estimulació magnètica transcranial combinada amb electroencefalografia i electromiografia i dirigida pel metge Josep Maria Tormos i l’investigador principal de la BBHI i professor de la facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, David Bartrés-Faz. Aquest últim va destacar la “complexitat” del treball tant per l’objecte d’estudi com per l’exhaustiva tasca de recollida de dades.

L’objectiu principal de la tesi va ser caracteritzar nous marcadors de salut cerebral mitjançant l'aplicació d'Estimulació Magnètica Transcranial (EMT) a l'escorça prefrontal i motora, i millorar el coneixement sobre els mecanismes de la cognició a la població adulta sana.

Els resultats oferirien una millor comprensió del vincle entre la neurofisiologia i la cognició i podrien ser objectius potencials per al desenvolupament d'intervencions que ajudin a monitoritzar o mantenir la salut del cervell i, per tant, la funció cognitiva. Si aquests marcadors, que són molt més sensibles que els que es poden obtenir mitjançant proves clàssiques, mostressin canvis, es podrien suggerir programes que modulessin l'activitat cerebral usant EMT o altres eines neuromoduladores per revertir aquests canvis.

Salut cerebral i dolor crònic

Per la seva banda, la fisioterapeuta de l’Institut de Salut Cerebral i Neurorehabilitació Guttmann Barcelona Selma Delgado va defensar al setembre la tesi Aspectes cognitius, emocionals i neurobiològics en la percepció del dolor crònic, dirigida per la psicòloga de l’Institut Guttmann Dolors Soler i l’investigador de la BBHI Gabriele Cattaneo. Aquest últim va destacar l’exhaustiva recollida de dades, la complexitat del camp de recerca escollit per la doctoranda i el seu entusiasme i empenta en el desenvolupament del treball.

La tesi de la Dra. Delgado ofereix una aportació innovadora sobre el funcionament cerebral, cognitiu i emocional en pacients amb dolor crònic d’entre 40 i 65 anys. Concretament, analitza els mecanismes de funcionament del dolor, especialment com es percep, processa i modula a nivell cerebral, i el paper que tenen els aspectes emocionals i cognitius en aquestes etapes. Factors com la resiliència o la reserva cognitiva, que promouen un funcionament cerebral més efectiu davant de moments de dificultat, podrien tenir un paper clau per col·laborar en la ruptura del cercle viciós del dolor.

Mecanismes de resiliència cerebral

Finalment, l’enginyera de la salut especialitzada en bioinformàtica i investigadora de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) María Cabello va defensar al novembre la tesi Mecanismes cerebrals i determinants psicològics de la resiliència en salut mental. Aprendre de la pandèmia COVID-19.

L’estudi tenia per objectiu l'estudi dels canvis emocionals, socials i psicològics d'una població adulta sana en el context de la pandèmia de la covid-19, amb un enfocament especial en comprendre els factors que caracteritzen els individus més resilients davant de situacions estressants. En termes generals, la tesi ha identificat poblacions de risc (individus que viuen sols, dones o adults joves) i factors a promoure per protegir-los (estratègies d'enfrontament o hàbits de vida saludables que fomentin la salut general i cognitiva). També s’ha identificat per primera vegada el paper que té l'equilibri entre com es interconnecten i treballen les diferents xarxes cerebrals, que fa que una persona sigui més o menys resilient a un factor estressant. Tot plegat, revela la necessitat de tenir en compte factors psicològics, d'estil de vida i sociodemogràfics, juntament amb els mecanismes cerebrals i amb un èmfasi particular en les seves interaccions, per comprendre plenament els fenòmens de resiliència i vulnerabilitat i, així, potenciar intervencions de major efectivitat.