Actualitat

La investigadora Goretti España ha defensat la seva tesi doctoral, desenvolupada en el marc de la BBHI i dirigida per Sergiu Albu, neuròleg a l’Institut Guttmann, i Timothy P. Morris, investigador de la Northeastern University de Boston (EUA). El tribunal, format per Arthur Kramer (Northeastern University), David Costa Miserachs (Universitat Autònoma de Barcelona) i Maria Mataró Serrat (Universitat de Barcelona), va concedir la màxima qualificació a la doctoranda.

España, actualment investigadora del Laboratori de Neurociència Computacional de l’Exercici de la Northeastern University, va centrar la seva tesi en el pilar d’activitat física com a possible factor determinant de la salut cerebral al llarg del temps. Amb aquest objectiu, la investigadora va analitzar la relació entre la condició física de les persones d’entre 40 i 65 anys, les seves habilitats cognitives i la seva salut mental. A més, va caracteritzar la condició física com un factor neuro-protector amb repercussions en la salut estructural i funcional del cervell, que potencialment podrien contribuir al desenvolupament d'intervencions d'estils de vida més efectives i precises per mantenir i millorar la salut cerebral durant el procés natural de l’envelliment.

España va presentar part dels resultats de la seva tesi a la sessió de Coffee Brains “Actividad física y riesgo cardiovascular como factores clave para la salud cerebral” celebrada al juny del 2022. Podeu recuperar-la en aquest enllaç.

L’augment de l’esperança de vida de la població no va necessàriament acompanyat d'un increment en la salut. De fet, l'edat avançada és un dels factor de risc més rellevants per al desenvolupament de trastorns neurològics i psiquiàtrics. Nombrosos estudis han establert que els canvis estructurals i funcionals produïts en el cervell i històricament associats a malalties neurodegeneratives es poden produir entre 10 i 20 anys abans que es manifestin els primers símptomes d’aquestes patologies. Per aquest motiu, és especialment important investigar sobre la influència dels hàbits de vida modificables en la prevenció d’aquestes malalties. Els mecanismes subjacents a les associacions entre l’adherència a aquests estil de vida i els factors de salut cerebral enfront de l’envelliment o en les etapes inicials de certs patologies neurodegeneratives encara no són del tot clars, i recerques com la d’España contribuiran en un futur a la promoció d’estratègies de salut global en aquest sentit.