Ambaixadors

Transcripció

Antoni Bassas Darrerament m’ha donat per la meditació. Després de sentir cinquanta mil entrevistes sobre gent que parla dels beneficis de llevar-se i abans de posar-se en marxa físicament posar-se en marxa mentalment. A mesura que m’he anat fent gran he anat entenen més que la salut, també la mental, no és un dipòsit inacabable i que bona part de les reserves que et quedin depenen de l’ús que en facis ara. Gaudir per gaudir, de la conversa , de la socialització. Fins i tot m’he disciplinat a mirar la televisió. Sortir al carrer i caminar pel gust de caminar i observar. El cervell és invisible i segurament no el valorem amb l’extraordinària importància que té. La meva mare va morir amb Parkinson. Jo vaig veure com anava perdent des del punt de vista cognitiu. Va començar amb un cert desinterès pel món, una certa reclusió a casa, un enganxar-se a la televisió hores i hores. I això m’ha fet pensar en la necessitat de sentir-me viu però no només perquè estic en forma de les cames i els braços i de l’esquena, que també em sembla important, perquè tot aliment tot,  però també d’estar en forma mental. Jo el que li diria a la gent és que gairebé tots els avenços científics han començat a partir de l’assaig i error i de la prova i que, per això, calen grups humans. Tots tenim un cervell i tots tenim alguna experiència. Tots podem dir com ens va, què fem i com aspirem a que ens vagi en el futur.