Nutrició

Consell elaborat per Ametller Origen, entitat col·laboradora del BBHI en l’àmbit de la nutrició. La carxofa és una verdura d’origen Mediterrani i es cultiva majoritàriament en els països d’aquesta regió, ja que requereix climes suaus: no resisteix ni el fred intens ni la calor extrema.

Propietats nutricionals

La carxofa és rica en un component anomenat cinarina, que diversos estudis han demostrat que té una activitat colerètica. És a dir, augmenta la secreció de bilis i ajuda a l'eliminació de sals biliars de la vesícula, a més de tenir una activitat hepatoprotectora, de protecció del fetge. Entre les múltiples qualitats de la carxofa, destaca la seva aportació de fibra, concretament d'una fibra soluble anomenada fructooligosacàrids, que ajuda a regular el trànsit intestinal. També cal destacar el seu contingut en potassi, que ajuda a mantenir els músculs sans i és interessant per a aquelles persones que pateixen rampes. A més a més, ajuda a regular la pressió arterial.

Cuina

La carxofa  es pot assaborir de moltes maneres. A Catalunya és típic rostir-la sencera a la brasa fins que quedi carbonitzada, ja que el cor es cuinarà amb el seu propi vapor i quedarà tendre. També es pot elaborar fregida, ben cruixent. O a la planxa, al forn, en conserva... Aquesta versatilitat permet que la puguem utilitzar com a plat principal o guarnició, i combina perfectament amb qualsevol aliment, ja sigui carn, peix, arròs, ous o altres verdures.

Elecció i conservació

A l’hora d’escollir les carxofes, hem de buscar les de fulles compactes i que no tinguin cap taca o color marronós. Un truc per saber realment si la carxofa és fresca és doblegar una fulla: si es trenca, és fresca; si només es doblega i torna al seu lloc, és un indicador que no ho és. S’ha de vigilar també al cuinar-la, ja que un cop es pela, aquesta hortalissa s’oxida molt fàcilment i comença a agafar un to marronós. Per evitar-ho, un cop tinguem les carxofes pelades és recomanable introduir-les en un recipient amb aigua, sal i suc de llimona.