Consell elaborat per Ametller Origen, entitat col·laboradora del BBHI en l'àmbit de la nutrició.
El porro és un bulb que forma part de la família de l'all i la ceba. El podem trobar tot l'any però és una verdura d'hivern molt resistent al fred, on en aquesta estació tindrà un sabor més intens i una mida més gran.
Propietats nutricionals
Els porros a vegades es passen per alt, però aquest són font de fructooligosacàrids (FOS) un tipus de fibra fermentable que afavoreix el creixement de les bactèries beneficioses del nostre còlon. A més,
millora el trànsit intestinal i és útil per casos d’estrenyiment. (1,2)
En segon lloc, són una ajuda alhora d’hidratar el nostre cos degut al seu
contingut d’un 90% d’aigua. A més, conté flavonoides, uns compostos amb
capacitat antioxidant i altres amb
capacitat diürètica, ajudant així a depurar el cos a través de l’orina. (3)
Respecte a les vitamines, és
ric en àcid fòlic, important per la correcta formació de les nostres cèl·lules de la sang.
És també una
bona font de vitamina C, un antioxidant capaç de contrarestar l’acció nociva dels radicals lliures, però cal vigilar en les elaboracions que s’utilitza calor, perquè es redueix el seu contingut, per tant s’ha d’evitar cuinar el porro a temperatures molt altes i durant un temps perllongat.
Com gaudir d’aquesta hortalissa?
A l'hora de cuinar el porro ens ve el cap el famós plat francès Vichyssoise, però aquesta verdura ens dóna infinites possibilitats per gaudir del seu gust, semblant a la ceba però més dolç. Es pot cuinar en cru picat ben finet i posat en l'amanida o en els dies més freds, elaborar una sopa, afegir als purés, una quiche, cremes,truites o com a base d'un peix al forn.
Elecció i conservació
Les tiges han de ser fermes i verdoses amb l'arrel ben blanca, evitant els que tinguin un color grogós i les puntes de les tiges seques. S'han de mantenir en refrigeració sense tallar les tiges.
Enllaços als estudis de referència: