Actualitat

Investigadors de la BBHI i de la Universidad Politécnica de Madrid (UPM) han publicat a Frontiers in Digital Health un article de revisió sobre l'ús de noves tecnologies (fenotipat digital) per avaluar o predir la interocepció, l'estrès crònic i l'autoregulació en adults. Els resultats constaten un patró: l'evidència es concentra principalment en l'estrès i la majoria d'estudis limiten el seguiment a menys d'un mes.

El fenotipat digital (FD) permet recopilar informació detallada sobre l'estat de salut i el comportament d'una persona a partir de dades recollides per telèfons intel·ligents i dispositius wearables de monitoratge (per exemple, polseres o rellotges intel·ligents). “És un àmbit encara en fases primerenques, però amb un gran potencial”, assegura Javier Solana, Director de Recerca de Guttmann i investigador de la BBHI. “Si l'evidència es consolida, podria contribuir a una atenció més personalitzada, detectant canvis subtils en benestar, estrès o capacitat de regulació abans que es tradueixin en problemes majors”, afegeix.

L'article publicat a Frontiers in Digital Health s'emmarca en el projecte ToBrainHealth, que busca comprendre millor com els hàbits de vida i els canvis de comportament influeixen en la salut cerebral. Dels 18 estudis inclosos, la majoria es va centrar en l'estrès (11), mentre que només 2 van abordar la interocepció (com percebem senyals interns del cos) i 5 l'autoregulació (capacitat de gestionar emocions, conducta i respostes davant l'entorn). “Aquest desequilibri reflecteix que la investigació avança més ràpid en allò que ja compta amb marcadors fisiològics relativament accessibles —com la variabilitat de la freqüència cardíaca (HRV)—, mentre que constructes més complexos, com la interocepció o l'autoregulació, continuen sent difícils de mesurar de forma consistent amb dades digitals”, explica Marta Álvarez, investigadora de la UPM.

Predomini de 'wearables' i seguiments curts

La revisió també mostra que el 83% dels treballs va monitoritzar els participants durant un mes o menys. Segons Solana, “això limita la capacitat de capturar patrons estables i diferenciar, per exemple, un episodi puntual d'estrès d'un perfil d'estrès crònic2.

A més, van predominar els estudis basats en dispositius wearables (13), mentre que 3 que van emprar només smartphones i 2 van combinar ambdós. Entre els indicadors més utilitzats es troben la HRV, la freqüència cardíaca, l'activitat electrodèrmica, l’acelerometria i variables relacionades amb son i activitat.

A partir d'aquests resultats, l'equip investigador identifica reptes clau per madurar el camp: estudis més llargs i amb mostres majors per millorar-ne la robustesa; una recollida multimodal que combini la informació dels dispositius amb dades sobre el context de la persona (per exemple, mitjançant qüestionaris breus repetits), i una millor definició de com mesurar la interocepció i l'autoregulació a partir de dades digitals.