Actualitat

Significat en la vida: resiliència més enllà de la reserva

dimecres 30 de maig 2018
El significat en la vida o “Meaning in Life” es relaciona amb una millor salut mental percebuda (menys estrès i menys símptomes depressius) i un millor funcionament cognitiu. Així ho mostren els primers resultats de l'estudi de salut cerebral Barcelona Brain HealthInitiative (BBHI) publicats en la revista Alzherimer’s Research & Therapy. Avui sabem que les persones que viuen la vida de forma plena, sentint que té un propòsit, uns objectius i una direccionalidad tenen menys probabilitat de desenvolupar una demència en l'edat avançada i una millor funció cognitiva. “Quan estudiem la reserva cognitiva* no podem oblidar d'incloure factors com el significat en la vida ja que és un factor que contribueix a aquesta reserva,” afirma David Bartrés-Faz, investigador principal del Barcelona BrainHealth Initiative (BBHI) i autor de l'estudi. L'article recentment publicat es basa en la percepció subjectiva d'1.081 voluntaris del projecte BBHI que van contestar els qüestionaris sobre el pla vital.   Link al blog de CaixaCiència sobre propòsits de vida: Link a un consell del pilar del pla vital:  
*Les capacitats de resposta diferents que té el cervell de cada persona enfront una mateixa malaltia neurològica i que contribueix a retrassar el possible deteriorament cognitiu.
--------------------------------------------------------------------------------------------------- Traducció del resum de l'article publicat en Alzheimer's Research & Therapy

Context

La contribució dels factors psicològics a la salut del cervell i la resiliència segueix sent poc investigada. A més, la seva possible interacció amb les estimacions de reserva cognitiva (CR, per les seves sigles en anglès) "clàssica" per predir la salut mental percebuda i l'estat cognitiu no s'ha abordat específicament.

Mètodes

Vam obtenir dades de 1081 adults que van respondre qüestionaris sobre les tres dimensions del significat en la vida (MIL, per les seves sigles en anglès): propòsit en la vida (PiL, per les seves sigles en anglès), sentit de coherència (SoC, per les seves sigles en anglès) i compromís amb la vida (EwL, per les seves sigles en anglès). També es va administrar un qüestionari sobre variables de CR. Les mesures de resultat van ser la funció cognitiva reportada i l'estat afectiu (depressió, estrès i ansietat). Es van usar anàlisi de regressió lineal múltiple per avaluar l'associació entre variables sociodemogràfiques, dimensions de MIL i CRamb els dos resultats seleccionats. Les anàlisis de mediació, ajustats per edat i sexe, es van aplicar per determinar si les dimensions MIL van intervenir els efectes de la CR sobre la salut mental i cognitiva reportada pels subjectes.

Resultats

Els tres components de MIL, però no les estimacions de CR, es van correlacionar amb l'estat afectiu reportat pels participants. Les puntuacions més altes de CR, PiL i SoC (però no EwL) es van correlacionar significativament amb una funció cognitiva percebuda més alta. En particular, l'associació observada entre les mesures de CR i la funció cognitiva reportada va ser intervinguda per PiL i SoC.

Conclusions

Les dimensions psicològiques MIL intervenen l'associació entre les estimacions clàssiques de CRi la funció cognitiva auto percebuda. Altres estudis sobre CR podrien considerar la inclusió de mesures formals d'aquests factors psicològics per comprendre millor les seves contribucions úniques o sinèrgiques, així com investigar els mecanismes associats que mantenen la funció cerebral a edats més avançades.
Enllaç a l'article: https://alzres.biomedcentral.com/articles/10.1186/s13195-018-0381-z