Actualitat

Les persones adultes que mantenen de forma constant hàbits saludables com l’activitat física, l’alimentació equilibrada o la vida social presenten un rendiment cognitiu superior en comparació amb aquelles que no segueixen aquests comportaments. Així ho conclou un nou estudi de la BBHI, publicat a la revista científica Frontiers in Psychology.

El treball s’ha basat en les dades de més de 1.500 participants de la iniciativa al llarg de sis anys. En concret, es van analitzar els seus hàbits d’activitat física i cognitiva, qualitat del son, nutrició, consum d’alcohol i tabac, índex de massa corporal (IMC), benestar psicològic i freqüència de socialització, i es van confrontar després amb resultats de test neuropsicològics.

Els resultats revelen que el perfil més favorable —aquell que mostra una trajectòria sostinguda de comportaments saludables en la majoria de les dimensions— s’associa amb un millor rendiment en funcions cognitives com la memòria, l’atenció, la velocitat de processament i la funció executiva. Aquests participants no només eren més actius físicament i mentalment, sinó que també mostraven nivells més baixos d’estrès, dormien millor, mantenien relacions socials freqüents i presentaven hàbits alimentaris equilibrats. A l’altre extrem, els perfils menys saludables —caracteritzats per estils de vida més sedentaris, una dieta pobra, menys interacció social, major consum d'alcohol o tabac i pitjor qualitat del son— es van associar amb puntuacions cognitives significativament més baixes.

Combinació i persistència

A més, es va observar que com més comportaments saludables mantenia una persona al llarg del temps, millors eren els seus resultats en les proves cognitives, cosa que reforça la idea que els factors d’estil de vida no actuen de forma aïllada, sinó que es potencien mútuament. “Això demostra que el que realment marca la diferència és la combinació i persistència de diversos factors positius al llarg del temps. No n’hi ha prou amb tenir una bona dieta si no s’acompanya d’una vida activa físicament i socialment, o d’un somni de qualitat”, apunta Alba Roca Ventura, investigadora de la BBHI i primera autora de l'article.

L’estudi també revela que, en línies generals, el rendiment cognitiu es manté estable durant la mitjana edat, ja que la majoria de participants no va mostrar un deteriorament significatiu durant el període de seguiment. “La mitjana edat és, per tant, un moment clau per actuar, ja que els canvis que es consolidin en aquesta etapa poden tenir un impacte determinant en la salut cerebral en la vellesa”, assenyala Roca Ventura.

Per tot això, els autors conclouen que les polítiques de salut pública han de promoure de manera preventiva enfocaments integrals que fomentin el manteniment de conductes saludables en el temps, així com la necessitat de desenvolupar estratègies personalitzades que facilitin una millor adherència a aquestes conductes.