Un estudi en el marc del BBHI demostra que aquest procediment no invasiu és més efectiu en persones amb una estructura i funció cerebral més preservada | Els resultats obren la porta a intervencions futures per millorar la capacitat cognitiva de forma preventiva en persones sanes o amb afectació lleu
El declivi cognitiu subjectiu (DCS) és una afectació descrita en persones majors de 60 anys que no tenen un diagnòstic confirmat de deteriorament cognitiu però que
auto-perceben que les seves capacitats han començat a minvar. Es tracta d’un factor comú en els estadis pre-clínics de malalties neurodegeneratives, quan encara no hi ha una diagnòstic però ja s’han començat a donar canvis en el cervell. Un estudi realitzat en el marc del BBHI,
publicat a la revista Frontiers in Aging Neuroscience, ha confirmat que l’aplicació d’estimulació transcranial per corrent directa (ETCD), una intervenció cerebral no invasiva, aconsegueix
reduir la disminució natural de memòria que ocorre 30 dies després de l’adquisició d’un record. El tractament, a més, és
més efectiu en persones amb una estructura i integritat cerebral més preservada.
L’ETCD és una tècnica de neuromodulació cerebral que aplica corrent elèctric de baixa intensitat en el cuir cabellut, capaç de travessar el crani i modular l’àrea cerebral seleccionada.
Per la seva banda, el DCS es considera un factor de risc de desenvolupament de deteriorament lleu de memòria i, a llarg termini, d’Alzheimer. “Es necessiten eines que puguin ajudar a potenciar l’efecte de les intervencions possibles, com ara les de caire farmacològic o psicològic en els casos en què es puguin administrar”, explica David Bartrés-Faz, líder de l’estudi, Investigador Principal del BBHI i professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona.
La formació de la memòria, un procés “dinàmic”
El procés de formació de la memòria és molt dinàmic, la qual cosa implica que durant un temps després de l’adquisició d’un nou coneixement, el record roman
inestable. Els investigadors partien de la hipòtesi que això obriria
un període limitat en què la consolidació del records podria ser modificada amb intervencions externes, durant el denominat “procés de reconsolidació”. Estudis previs indicaven que l’aplicació d’ETCD podria ser eficaç per a aquesta millora, però mancaven treballs que ho corroboressin.
L’estudi ha inclòs a 38 participants majors de 60 anys pertanyents a la cohort de més de 5.000 persones del BBHI. Als voluntaris se’ls va demanar que recordessin el màxim nombre de paraules possible d’un conjunt de 15, i 24h després (dia 2) se’ls va intentar refermar el record demanant que descrivissin el procediment dut a terme, a la mateixa sala i amb la mateixa persona que el dia anterior. A continuació, a la meitat dels participants se’ls va aplicar ETCD real i a l’altra meitat un procediment placebo. Al dia següent (dia 3) i 30 dies després de la creació del nou coneixement, se’ls va tornar a demanar a tots que evoquessin les paraules que recordaven.
Els resultats indiquen que el grup actiu, que va rebre ETCD real, recordava una mitjana de 7,2 paraules el dia 30, mentre que el grup placebo en recordava 5,2. “O el que és el mateix: el grup actiu experimentava una pèrdua de 2 paraules; mentre que el grup placebo en perdia 4. Això indica que
el grup placebo perd memòria significativament entre el dia 3 i el dia 30, mentre que per al grup actiu aquesta pèrdua no és significativa”, explica Lídia Vaqué-Alcázar, primera autora de l’article i investigadora postdoctoral del Departament de Medicina, Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona.
L’estat cerebral, clau per a l’èxit del tractament
A més, l’estudi ha detectat que
la resposta favorable a l’ETCD es dona més sovint en persones que tenen la seva estructura i funció cerebral més preservada, amb un major gruix cortical i més connectivitat entre les àrees relacionades amb processos de memòria. “En canvi,
no apreciem una relació entre l’estat del cervell i el rendiment en memòria en el grup placebo. Això podria ser molt útil per identificar les persones potencialment més susceptibles d’una millor resposta al tractament”, assevera Vaqué-Alcázar.
Els resultats recolzen la idea que aquest protocol combinat de reconsolidació de la memòria i ETCD podria
obrir la porta a futures intervencions per reduir les pèrdues en persones sanes o amb DCS. Una altra de les vies a explorar, per exemple, és realitzar múltiples sessions d’ETCD per determinar el potencial de la intervenció com a mesura per prevenir la pèrdua de memòria més enllà del dia 30.