Un estudi ha revelat la importància de la configuració de les xarxes cerebrals individuals en la capacitat de cada persona per gestionar l’impacte de l’estrès i les estratègies d’afrontament davant la pandèmia de la Covid-19.
Segons el treball, publicat a la revista
Biological Psychiatry: Cognitive Neuroscience and Neuroimaging, seria precís tenir en compte l’estat de funcionalitat del cervell –i no només els aspectes sociodemogràfics o psicològics– per identificar la població més vulnerable i poder dissenyar estratègies preventives de salut mental davant un factor d’estrès global.
L’article, realitzat en el marc del projecte Barcelona Brain Health Initiative de l’Institut Guttmann i amb el suport de la Fundació “la Caixa”, ha estat coordinat pels investigadors María Cabello-Toscano, David Bartrés-Faz i Lídia Vaqué-Alcázar, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i de l’Institut de Neurociències de la UB (UBNeuro) i membres de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), amb la codirecció dels investigadors Álvaro Pascual-Leone i Josep M. Tormos, de la Fundació Institut Guttmann-Hospital de Neurorehabilitació. El treball compta amb finançament de la convocatòria PANDÈMIES 2020 de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i l’edició 2020 de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio dedicada a la COVID-19.
Conèixer els factors predictors abans de la pandèmia
Amb una mostra de 2.023 persones d’entre 40 i 65 anys, l’equip va analitzar si els factors sociodemogràfics, psicològics i neurobiològics abans de la pandèmia podien ser factors predictors dels canvis en la salut mental que va viure la població durant el primer any de la Covid-19. “Vam constatar que
ser dona representa un factor de risc però
les persones més joves també havien patit més en termes d’increment en símptomes d’ansietat i depressió”, indica el catedràtic David Bartrés-Faz, membre del Departament de Medicina de la UB i investigador principal del BBHI.
A més, l’aplicació de tècniques de neuroimatge va permetre determinar els indicadors útils per identificar poblacions més vulnerables davant l’efecte d’un estrès perllongat. Així,
les persones que tenen un funcionament més aïllat de la xarxa anomenada de “control executiu” es mostren més sensibles als efectes de l’estrès i, per tant, necessiten millors estratègies d’afrontament per no mostrar símptomes d’ansietat o depressió.
Combinar l’anàlisi de factors psicològics i les mesures cerebrals per neuroimatge és una estratègia innovadora en el context dels estudis sobre la pandèmia de la Covid-19. Un altre punt d’inflexió metodològic va ser el seguiment a llarg termini –tot un any– d’una gran mostra poblacional, així com el fet de disposar de molta informació sobre la salut mental dels participants durant els dos anys previs a la pandèmia. “Si no es disposa de dades prèvies, és ben difícil interpretar si els resultats obtinguts són un reflex autèntic de l’impacte del Covid o eren característiques ja observables abans de la pandèmia”, indica Bartrés-Faz.
«Aquestes troballes apunten en la línia
d’aplicar una medicina preventiva personalitzada per promoure la salut cerebral i reduir el risc de malalties. Així, seria precís dissenyar les intervencions de manera més individualitzada i tenir en compte el conjunt de factors sociodemogràfic, psicològics, biològics, estils de vida i factors de risc de les persones, entre d’altres», conclou l’equip investigador.
Enllaç a l'article:
Functional brain connectivity prior to the COVID-19 outbreak moderates the effects of coping and perceived stress on mental health changes. A first year of COVID-19 pandemic follow-up study. - ScienceDirect