Actualitat

Investigadors de la Barcelona Brain Health Initiative han participat a l’Alzheimer’s Association International Conference (AAIC) 2026, celebrada del 12 al 16 de juliol a Londres, amb cinc estudis sobre prevenció de la demència, envelliment cognitiu i resiliència cerebral.

Els treballs presentats a partir de dades de la BBHI aborden diferents factors que poden ajudar a comprendre per què algunes persones mantenen una millor salut cerebral al llarg de la vida i com es poden dissenyar estratègies de prevenció més primerenques i personalitzades.

Maria Ortuño Saavedra va presentar el treball Latent Lifestyle-psychological Profiles Enable Precision Prevention of Brain Health Decline. En primer lloc, es van identificar tres perfils de risc en funció dels hàbits de vida i de factors psicològics en persones cognitivament sanes. A partir d’aquesta classificació, es va dissenyar una intervenció digital personalitzada mitjançant l’aplicació Brain Health Coaching App, amb diferents nivells de suport, amb l’objectiu de millorar l’adherència als hàbits saludables. Els resultats suggereixen que adaptar les intervencions a les necessitats de cada persona pot contribuir a millorar les estratègies de prevenció de la demència.

Simon Fankhauser va presentar Multidomain Cognitive Phenotypes Differ in Level, Not in Decline, que explora com canvien les funcions cognitives al llarg de l’edat adulta i per què l’envelliment cognitiu varia d’una persona a una altra. Els resultats indiquen que, entre adults sans, els perfils cognitius difereixen sobretot en el seu nivell general, més que no pas en el ritme de deteriorament, de manera que acostumen a mantenir-se relativament estables amb el temps. Aquesta troballa reforça la importància d’estudiar les experiències, els hàbits i els factors de salut que contribueixen a desenvolupar i mantenir la reserva cognitiva durant tota l’edat adulta.

Simon Fankhauser també va presentar Learning from Retest: Memory Practice Effects and Longitudinal Cognitive Change. El treball parteix de la idea que, en els estudis sobre memòria, la repetició de proves pot influir en els resultats, ja que els participants poden millorar simplement perquè ja han fet la prova anteriorment i no perquè tinguin un rendiment més bo de la memòria. Tot i que tradicionalment això s’ha considerat una limitació metodològica, l’estudi mostra que també pot aportar informació rellevant: les persones que van millorar més després de les primeres repeticions van tendir a mantenir un rendiment cognitiu més estable entre el 2018 i el 2025. La capacitat d’aprendre de l’experiència podria convertir-se, així, en un indicador primerenc de resiliència cognitiva i salut cerebral.

Oriol Perera, membre del grup de recerca liderat per David Bartrés-Faz a la Universitat de Barcelona, va presentar Associations between Psychological Factors and Lifestyle Changes for Dementia Risk, que analitzava conjuntament l’evolució de factors psicològics —com la preocupació, la ruminació o el sentit de la vida— i d’hàbits relacionats amb l’activitat física, l’alimentació o el tabaquisme. Els resultats mostren que els perfils psicològics més equilibrats s’associen amb estils de vida més saludables. Comprendre aquesta interacció pot ajudar a identificar les persones que es podrien beneficiar especialment d’intervencions preventives personalitzades abans que els factors de risc s’acumulin.

Finalment, Rachel Morse, de la UB, va presentar Machine Learning Classification of Superagers Using Structural Connectivity, Functional Connectivity and Structure-Function Coupling, centrat en els anomenats superagers: persones grans que conserven una memòria comparable a la de persones molt més joves. Els investigadors han observat que la relació entre l’estructura física del cervell i el seu funcionament permet identificar millor aquestes persones que l’anàlisi de totes dues dimensions per separat. Aquesta coordinació, coneguda com a acoblament estructura-funció, també es relaciona amb una millor memòria episòdica i podria convertir-se en un marcador prometedor de resiliència cognitiva.

La participació en l’AAIC 2026 reforça la contribució de la BBHI al coneixement internacional sobre els factors que protegeixen la salut cerebral i posa en valor el seguiment longitudinal de la seva cohort de voluntaris, fonamental per comprendre com evolucionen la cognició, els hàbits i el benestar psicològic al llarg del temps.