Actualitat

La qualitat del son, l'alimentació, la socialització i el consum de tabac o alcohol són hàbits la influència dels quals en la nostra salut és coneguda. Però què passa quan aquestes variables es combinen entre elles? Com afecten a la probabilitat que desenvolupem patologies en envellir? Un estudi publicat a la revista Frontiers in Public Health analitza per primera vegada com 9 hàbits de vida tendeixen a combinar-se i mantenir-se agrupats al llarg del temps en persones sanes de mitjana edat, predisposant-les en un futur a desenvolupar unes o altres patologies en funció d'aquesta combinació. Entre altres coses, l'estudi ha identificat que un consum elevat d'alcohol sol associar-se a una mala qualitat del son i predisposar amb el temps al desenvolupament de malalties psiquiàtriques. Aquests resultats posen de manifest que les intervencions destinades a millorar la salut s' han d’enfocar en la combinació d’hàbits de vida, no en un d’aïllat, i centrar-se també en la prevenció de la potencial malaltia a desenvolupar.

La Barcelona Brain Health Initiative és un projecte de recerca de l'Institut Guttmann, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona i la Harvard Medical School (Boston, EUA), que té com a objectiu conèixer i entendre com podem preservar la salut del cervell al llarg del temps. Per a aquest estudi, els investigadors van analitzar 9 hàbits de vida en una cohort de més de 3.000 persones: reserva cognitiva, socialització, nutrició, alcohol, índex de massa corporal, activitat física, qualitat del son, pla vital i tabac. “Els estudis existents fins ara s'havien centrat en analitzar les variables de manera individual, però no la manera com aquestes tendeixen a agrupar-se i com influeixen en la salut en coexistir. I tampoc s'havien tingut en compte factors psicològics com el pla vital, que està demostrat que té un fort impacte en la salut cerebral”, exposa David Bartrés-Faz, Investigador Principal de la BBHI i catedràtic de Psicologia Mèdica de la facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona.

En funció de com els hàbits de vida tendeixen a agrupar-se en els individus, els resultats de l’anàlisi van identificar 5 perfils de persones, basats en el seu estil de vida i els potencials riscos associats:

1. Saludables: amb índexs bons d'activitat cognitiva, nutrició, activitat física, qualitat del son, socialització i pla vital, un índex de massa corporal (IMC) dins de la normalitat i un consum baix de tabac i alcohol.
2. Baixa reserva cognitiva: integrat per persones amb baixa activitat cognitiva (poques activitats cognitivament estimulants) i índexs menors de socialització i pla vital, però amb millors valors de consum d'alcohol, tabac i IMC, en comparació amb altres grups.
3. Obesogènics: caracteritzats per un IMC elevat, mala nutrició i escassa activitat física.
4. Fumadors severs: presenten també índexs menors de pla vital i alts nivells de colesterol i hipertensió.
5. Alcohol-somni: consumeixen alcohol a nivells nocius i tenen una pobra qualitat del son. A més, tendeixen a consumir tabac i presenten índexs baixos de benestar, qualitat de vida, significat vital, socialització i percepció de la salut mental i general.

Per establir aquestes categories, els investigadors han utilitzat una tècnica de machine learning de classificació no supervisada, que permet “identificar associacions entre variables aparentment no relacionades entre elles i descobrir patrons ocults en les dades”, explica Javier Solana Sánchez, Doctor en Enginyeria Biomèdica i Director d'Investigació de l'Institut Guttmann. “D'aquesta manera, podem segmentar un gran grup de dades en subgrups més manejables i específics, la qual cosa ens ofereix informació addicional i permet fer anàlisis més profundes per prendre millors decisions basades en dades”, continua.

Analitzant l’evolució de la salut dels integrants de cada trajectòria, l’equip va establir associacions entre cada perfil i el risc de desenvolupar diferents patologies. En primer lloc, van demostrar que la trajectòria “saludable” presenta un menor risc de desenvolupar malalties cròniques i una millor salut general i mental. En el perfil d'IMC elevat, el risc més accentuat és el de multimorbilitat, cosa que implica tenir més d'una patologia crònica diagnosticada, com per exemple càncer, diabetis o malaltia renal. Per la seva banda, els consumidors d'alcohol presenten un risc moderat de multimorbilitat i un d’elevat de patologies psiquiàtriques (principalment, ansietat i depressió), mentre que els grans fumadors tenen més possibilitats de desenvolupar malalties cardiovasculars, seguides de patologies neurològiques i multimorbilitat.

Primer estudi sobre l’impacte conjunt de cognició, socialització, pla vital i son

Menció a part mereix el perfil de baixa activitat cognitiva, ja que cap estudi anterior havia explorat l'impacte conjunt de la socialització, el pla vital i el son. Els resultats indiquen que el principal risc d'aquest perfil és el desenvolupament de malalties neurològiques.

“Aquest estudi és especialment rellevant perquè ha establert perfils de persones tenint en compte la coexistència d'hàbits saludables i no saludables, transcendint la categorització binària clàssica: la gent generalment té alguns hàbits bons i altres de dolents, per la qual cosa la nostra aproximació és molt més realista i, per tant, permet plantejar solucions adaptades a la vida real”, indica Alba Roca, neuropsicòloga i investigadora predoctoral de l'estudi.

A partir d’aquests resultats, l’equip investigador subratlla que és important dissenyar intervencions que tinguin en compte els hàbits de vida en conjunt. “No n'hi ha prou amb fer activitats cognitivament estimulants, sinó que a més s'han de combinar amb una millor socialització i el desenvolupament d'un pla vital” –apunta Roca–. I és especialment important que siguin personalitzades, perquè l'evidència demostra que les intervencions uniformes no són efectives a l'hora de promoure canvis a llarg termini, ja que els hàbits de vida són persistents per naturalesa, i enfocar-los en les possibles patologies pot millorar l'adherència al canvi”, afegeix. Això és important a qualsevol edat, ja que els estils de vida tenen un efecte protector fins i tot en la gent jove, però és “crucial durant la mitjana edat, quan comencen a sorgir els problemes de salut relacionats amb l'efecte acumulatiu d'un estil de vida no saludable”, conclou Bartrés-Faz.