Consells

Son

Què passa en el nostre cos quan fem exercici?

L’exercici físic d’adequada intensitat activa el nostre sistema simpàtic i fa que (entre moltes altres coses) la nostra sang comenci a circular ràpidament per tot el cos i se segreguin una sèrie de substàncies químiques.

No només les zones que estem movent reben més sang, nutrients, oxigen… si no també el nostre cervell, incrementant així la seva activitat. La secreció de endorfines fa que el benestar produït per la pràctica esportiva no sigui simplement una “sensació” si no una resposta fisiològica mesurable i demostrable.

Però, quin tipus d’exercicis tenen més incidència sobre la salut cerebral?

 

  • Activitats amb component aeròbic important. Qualsevol exercici que impliqui un increment de la freqüència cardíaca prou elevat per a activar tots els processos dels quals hem parlat. Així doncs; córrer, nedar, caminar a pas lleuger o entrenar força en circuit serien bons exemples de pràctiques esportives recomanades.
  • L’exercici en la naturalesa potencia els efectes de l’activitat. La vitamina D que sintetitzem a partir de l’exposició solar en els nostres entrenaments a l’aire lliure té grans beneficis sobre la salut i la funció del metabolisme, així com en la prevenció de malalties cardiovasculars. L’exposició durant el dia pot ajudar a dormir millor a les nits, millorar la funció immunològica i incrementar la producció de les “hormones de la felicitat”. La pràctica esportiva a l’aire lliure, a més, s’utilitza com a tractament freqüent per a la depressió i altres problemes de l’estat anímic
  • Els esports d’equip o classes col·lectives ens ofereixen un component social que pot incrementar els efectes positius de l’exercici en l’estat d’ànim. Les relacions socials en qualsevol activitat fan que la motivació de qualsevol participant sigui més important per a continuar realitzant aquesta activitat.
  • Els exercicis d’alta intensitat metabòlica (prescrits i controlats per un professional titulat) produeixen una resposta hormonal més gran que els de baixa intensitat i hauríem d’incloure’ls en el nostre programa de “salut cerebral”.
  • Els exercicis que impliquen actes conscients de memòria, coordinació, presa de decisió i concentració ens serveixen per a estimular el cervell no només de forma passiva sinó també de forma activa. La variabilitat en l’entrenament, l’entorn, el material utilitzat i el tipus de pràctica són també un factor clau per a evitar que el cervell s’acostumi als estímuls i continuï sempre treballant.
  • S’ha vist recentment que els exercicis que impliquen força d’agafada tendeixen a estimular àrees del cervell que estan relacionades amb la demència. Així doncs, aquest tipus d’exercicis haurien d’incloure’s de forma habitual en els programes de salut.

L’exercici no és només saludable per a estar bé per fora sinó també per dins. La “pastilla màgica” que tenim en el SXXI per a combatre les malalties neurodegeneratives, l’envelliment prematur, la depressió, l’estrès, l’ansietat i multitud més de trastorns relacionats amb la ment es diu Exercici Físic controlat i prescrit.

 
“Consell elaborat per Marc Esteve, entrenador personal de Metropolitan Balmes, col·laborador del BBHI en el pilar del exercici físic.”
Referèncias de l’article:

Gladwell et al., 2013 / Pludowsky et al., 2013 / Nathaniel et al., 2008. / Mackay & Neill, 2010. / Ryan & Powelson, 1991. / MacInnis MJ et al., 2017. / González-Cutre et al., 2016. / Kim JH, 2018.

 

Compartir article