Consells

Son

L’atenció plena: millor atenció, regulació emocional i autoconsciència

La paraula mindfulness, derivada de la paraula “sati” de la llengua pali antigament parlada a l’Índia, representa un concepte difícilment traduïble de l’anglès en una sola paraula. Entre les possibles traduccions la més utilitzada és el concepte de “atenció plena”. Aquest concepte es pot definir en primera instància com la capacitat de ser conscient i focalitzar-se en el present, l’aquí i ara.

L’ésser humà tendeix a donar importància, prestar atenció i tenir pensaments dirigits a coses que van passar en el passat o projectant-se en el futur, perdent la percepció del que està passant en el present. El mindfulness permet augmentar la consciència del present, sense jutjar-ho i així ajudant  a acceptar-ho més activament.

L’actitud que s’aconsegueix amb aquesta pràctica ens permet allunyar-nos de pensaments dirigits a com evitar futurs patiments o pensaments dirigits a fer passar moments presents que ens angoixen.

 

Mindfulness i reducció de l’estrès

Non obstant els seus orígens estiguin relacionats a una tradició religiosa i espiritual típicament oriental com el budisme, en els últims 30 anys aquesta tècnica ha entrat a ser part de la pràctica clínica occidental, particularment la psicològica.

El professor Jon Kabat-Zinn de la University of Massachusetts (Estats Units) va ser un dels pioners en l’ús d’aquesta tècnica per la reducció de l’estrès i la promoció de la salut mental en la cultura occidental.

Des d’aquest ús inicial de la teràpia de reducció de l’estrès amb el mindfulness coneguda com Mindfulness Based Stress Reduction Therapy (MBSR, per les seves segles en anglès),  en els últims anys l’ús d’aquesta i altres tècniques relacionades al mindfulness i la meditació s’han aplicat eficaçment a la cura del dolor crònic, l’abús de substàncies, l’insomni, el tractament de desordres psicològics com depressió i ansietat i la millora de la qualitat de vida d’altres pacients.

Aquestes tècniques, molt variades i complexes, a més s’han demostrat útils no només en poblacions clíniques sinó també en la reducció d’estrès i simptomatologia depressiva i ansiosa en poblacions sanes.

 

Beneficis psicològics i neurobiològics

Recentment s’han identificat tres components principals que estarien a la base dels beneficis psicològics i neurobiològics del mindfulness: la millora del control de l’atenció, una millor regulació emocional i una millor autoconsciència. En efecte els canvis en aquest tres eixos es produirien tant a nivell psicològic, com a nivell cerebral en un millor funcionament de les xarxes subjacents.

En anys més recents un creixent nombre de recerques han investigat també l’efecte de diferent tècniques de mindfulness i meditació sobre la cognició i el declivi cognitiu relacionat a l’envelliment.

Els resultats de diversos articles publicats en revistes científiques internacionals suggereixen que el mindfulness pot ajudar a millorar diferents funcions cognitives, incloent l’atenció, la memòria i les funcions executives.

A més a més, algun estudis de neuroimatge han revelat com el mindfulness pot millorar el funcionament i l’estructura de parts del cervell considerades importants per la cognició.

 

Retardar el declivi cognitiu

Recents revisions de la literatura sobre els efectes d’aquestes tècniques sobre cognició i declivi cognitiu posen en evidència que no obstant les limitacions dels estudis analitzats, i els resultats a vegades contradictoris, hi a una evidència preliminar que la meditació i el mindfulness podrien retardar el declivi cognitiu i fins i tot millorar alguna funció cognitiva en gent gran.

A més, aquests estudis  posen en evidència que mai és tard per aprendre aquestes tècniques ja que es poden aprendre a qualsevol edat, també en edat avançada.

 

 

Compartir article