Consell elaborat per Ametller Origen, entitat col·laboradora del BBHI en l’àmbit de la nutrició.

Cada estació té els seus colors i la tardor ens proporciona colors grocs, ataronjats marrons, els mateixos colors que algunes hortalisses i tubercle típics d’aquesta estació, com són la carbassa i el moniato.

La carbassa és una hortalissa que podem trobar tot l’any, però a casa nostra és una hortalissa de temporada i en podem gaudir des de setembre a novembre i, per tant, ara és un bon moment per consumir-la.  Tot i que hi ha una gran varietat de carbasses, el seu valor nutricional és molt semblant i únicament es diferencien per la seva forma, dimensió, color i llavors.

Des d’un punt de vista nutricional, la carbassa:

• Té un valor calòric molt baix (32Kcal/100g)
• És una gran font de carotens que tenen un paper molt important en la protecció de les cèl·lules davant l’envelliment, gràcies al seu poder antioxidant. Els antioxidants milloren la salut cerebrovascular, cardiovascular i prevenen determinades malalties com l’obesitat, la diabetis o determinats tipus de càncer.
• Aporta vitamina A, clau per a un bon estat de la pell i la vista.
• Té un alt contingut en fibra, aproximadament 3g per 100g, el que t’ajuda a mantenir una bona salut intestinal, tant pel que fa al teu trànsit com al manteniment de la microbiota.

Un altre dels protagonistes típics de la tardor és el moniato. A diferència de la carbassa, el moniato és un tubercle i, per tant, forma part del grup dels farinacis o carbohidrats, que t’aporta una gran varietat de nutrients, superiors als que t’aporta la patata. Entre les principals propietats del moniato destaquen:

• Té un alt contingut en fibra: això fa d’aquest tubercle una opció molt bona per a dietes hipocalòriques, és a dir, baixes en calories.
• És una font de carotens i, per tant, d’antioxidants
• Conté vitamina A.

Totes aquestes virtuts fan que la carbassa i el moniato siguin ideals en totes les edats. Pel que fa el seu consum es recomanen dues racions d’hortalisses al dia (entre 150-200g) i una ració de farinacis (per exemple un moniato d’uns 150g) a dinar i un altre a sopar.