Consells

Son

Aprendre noves habilitats per millorar algunes funcions cognitives en l’envelliment

Al llarg de tota la vida el nostre cervell canvia constantment, desenvolupant noves neurones i connexions entre elles. Aquesta capacitat de canviar i adaptar-se del nostre cervell es coneix com a plasticitat cerebral.

Alguns d’aquests canvis es produeixen en relació a les experiències que tenim i les activitats que fem diàriament.

Per aquesta raó, fer activitats cognitivament estimulants, així com participar en activitats formatives o aprendre coses noves, pot portar canvis en l’àmbit cerebral i beneficis en l’àmbit cognitiu. Aquests beneficis podrien contrarestar els canvis en el nostre cervell que estan relacionats amb l’envelliment, reduint els riscos de desenvolupar demència o empitjorar en alguna funció cognitiva.

Entre aquestes activitats que podrien ser beneficioses per l’envelliment trobem la d’aprendre i parlar una nova llengua.

 

Aprendre una nova llengua podria ser beneficiós per l’envelliment

Recentment un estudi del Prof. Bak de la Universitat d’Edimburg (Escòcia) suggereix que aprendre una nova llengua podria ser beneficiós per l’envelliment.

En aquest estudi longitudinal de cohort (Lothian Birth Cohort) més de 1.000 persones nascudes en el 1936 van fer diferents proves cognitives quan tenien 11 anys i més de 800 les van tornar a fer quan tenien 70 anys. No obstant l’estudi no es va fer originàriament per estudiar directament els efectes del bilingüisme sobre l’envelliment, la gran quantitat de dades recollides va permetre estudiar també aquest aspecte. Tot i que abans dels 11 anys ningú dels participants parlava dues llengües, una tercera part la va aprendre en qualsevol moment següent de la seva vida.

En dividir als participants segons aquest criteri van poder veure que les persones que en algun moment havien après una segona llengua mostraven millors resultats en algunes funcions cognitives.

Tot i aquests resultats prometedors,  l’efecte beneficiós d’aprendre una nova llengua en edat adulta és encara una qüestió debatuda i no del tot demostrada. En aquest sentit, un estudi recentment desenvolupat en el Basque Center for Brain and Language, a Sant Sebastià, no va poder demostrar beneficis en capacitats de resolució d’interferències en persones entre 60 i 80 anys que van fer un curs d’Eusquera durant un any.

Més informació:

Compartir article