Rosa Martí

Jubilada
Transcripció

Rosa Martí
Jo encara tinc il•lusions, jo no tinc l’edat que tinc. Diuen, diuen que tinc aquesta edat, però dins de mi, jo tinc uns 60 anys.

Jo als 60 anys vaig dir, “bé, s’ha acabat tant la casa”. I vaig començar a fer ioga, anar a l’escola de la dona a la Diputació, a pintar, a fer flors, a planxar. Acabava un curs i començava un altre.

Després caminava molt.

Sempre he menjat de tot, m’agrada tot. Ara sóc més quisquillosa.

Em fico al llit, generalment, a les 10 i m’aixeco a les 8.

El que no m’ha agradat a mi he procurat no fer-ho. Perquè segurament a una altra persona tampoc li agradarà.

He tingut amics, alguns. Pocs, però bons.

De vegades em diuen: “Per a l’edat que tens, no et queixis.” Doncs no em queixo. Per a què? Si de seguida em treuen l’edat. Quina culpa tinc jo?

I com no han inventat treure els anys, doncs aquí estem.

I quin has fet per arribar? Ah, jo? Viure. Viure i ser feliç.