Mònica Terribas

Periodista
Transcripció

Mònica Terribas
Com que nosaltres cada dia fem exercicis per prioritzar el que és més important del que no ho és penso que és un entrenament per al cervell extraordinari.

És molt poc sa dormir poques hores. És l’hàbit menys sa dels que faig. Quan em llevo faig mitja hora de gimnàstica. I això ho faig bastant disciplinadament tots els díes perquè és una manera de que el cos es desperti de veritat. És a dir, el cervell per molt que estigui despert, si el cos no l’acompanya, si el cos no ha començat a vibrar, el cervell no va igual i ho tinc comprovat.

Si no sabem bé com funciona el cervell no vencerem la majoria de malalties que realment ens invaliden com a col·lectiu.

Tota la investigació que es faci en aquest terreny ens farà millorar.

Quan em faci gran saps què és el que més il·lusió em fa? Quan ja no tingui la pressa per treballar? Llegir i emocionar-me aprenent encara. Aprenent encara. I jo penso que una de les coses meravelloses que té la nostra gent gran que ara viu més anys i que han treballat molt és que puguin gaudir de la salut del seu cervell perquè la salut del seu cervell és la que els donarà la possibilitat de continuar aprenent de la vida i de continuar-se emocionant i de continuar veient el món a través de la mirada dels altres.