Notícia

Realitzar activitats cognitives pot reduir l’afectació el dolor crònic sobre la salut mental

Un estudi amb participants del BBHI indica que les persones amb una major reserva cognitiva poden afrontar el dolor persistent de manera més eficaç, la qual cosa es tradueix en un menor impacte sobre la seva salut mental

El dolor crònic es defineix com aquell que un individu experimenta durant més de 3 mesos, ja sigui de manera persistent o per episodis. Es tracta d’un problema de salut relativament freqüent –segons la Sociedad Española del Dolor, un 18% de la població espanyola viu amb dolor crònic, un percentatge que arriba al 37% en la infància i al 70% en els majors de 65 anys– que s’associa molt sovint amb desordres de salut mental, deteriorament cognitiu, alteracions del son i, en general, una pitjor qualitat de vida que pot causar canvis a nivell cerebral. Investigadors del BBHI han publicat un article a la revista Frontiers of Psychology que demostra que les persones que pateixen dolor crònic i tenen una major reserva cognitiva posseeixen una major capacitat per fer front al dolor i, en conseqüència, una menor afectació en la seva salut mental.

La reserva cognitiva representa la capacitat del nostre cervell d’exercir mecanismes de compensació que permetin mantenir un bon funcionament després d’experimentar un dany. Ve determinada per les activitats que un individu ha realitzat i realitza al llarg de la seva vida, com ara l’aprenentatge d’idiomes, el nivell educatiu, la lectura, jocs de lògica com els escacs, l’activitat social o el propòsit vital o sentit de coherència. “Un model complet per entendre el dolor ha d’incloure no només els factors de risc, sinó també els factors protectors, i hem estudiat si la reserva cognitiva pot ser un d’ells”, explica Selma Delgado, fisioterapeuta especialitzada en Neurorehabilitació, investigadora predoctoral del BBHI i primera autora de l’article.

 

Menor atenció i més malestar

Estudis previs ja havien demostrat que les persones amb dolor crònic tenen més deteriorament cognitiu. Això es deu al fet que el dolor pot actuar, d’una banda, consumint recursos atencionals, i per una altra elevant el sentiment de malestar, cosa que pot derivar a les persones afectades a sobreestimar les dificultats, inclosos els problemes subjectius de memòria. Per això, els investigadors es van proposar explorar la influència de la reserva cognitiva en l’impacte del dolor crònic sobre la salut mental.

L’estudi va escollir una mostra de 477 voluntaris i voluntàries del BBHI, d’entre 40 i 65 anys i sense malalties neurològiques o neuropsiquiàtriques. D’ells, 217 (45,5%) van indicar patir dolor crònic i 260 no, i el grup que patia dolor es va dividir al seu torn en dos subgrups segons tenien dolor intens o lleu.

Els participants van realitzar qüestionaris sobre depressió i ansietat, reserva cognitiva i estils de vida, així com una avaluació neuropsicològica. Mitjançant l’anàlisi de les dades, els investigadors han conclòs que les persones amb dolor intens i elevada reserva cognitiva mostraven una menor afectació en la seva salut mental respecte a les persones amb baixos nivells de reserva, pel fet que poden gestionar el dolor més eficientment. “Això pot explicar-se perquè una major reserva cognitiva pot incrementar l’habilitat per gestionar els recursos i les emocions, manejar les dificultats i prendre decisions, permetent a la persona amb dolor ser menys propensa a estar atenta al dolor o als símptomes depressius”, detalla Gabriele Cattaneo, neuropsicòleg, investigador post-doctoral del BBHI i co-autor de l’article. Aquest efecte no es va detectar, però, en les persones amb dolor crònic lleu.

Els investigadors destaquen la rellevància d’aquests resultats perquè la reserva cognitiva és un factor modificable, que les persones adultes poden entrenar mitjançant activitats com els passatemps, la lectura o els jocs de lògica. “Futurs estudis poden centrar-se en estratègies biopsicosocials per abordar el dolor crònic que no se centrin únicament en l’aspecte físic del dolor, sinó també en els aspectes cognitius, com les creences i les idees sobre el seu propi dolor, i emocionals, com la depressió, l’ansietat o la por al moviment”, indica Delgado.