Notícia

L’impacte psicològic d’una quarantena, i com reduir-lo

La pandèmia del coronavirus ha conduït a imposar quarantenes i confinament a la població en molts països afectats. Un equip del King’s College de Londres acaba de publicar a “The Lancet’ una revisió de l’impacte psicològic d’aquesta mesura sanitària.

Com indiquen els autors, la separació de les persones estimades, pèrdua de llibertat, incertesa sobre l’estat de l’epidèmia i avorriment, són algunes de les conseqüències que, a vegades, poden comportar efectes negatius. Per això, perquè l’ús de la quarantena sigui un èxit com a mesura de salut pública requereix que es redueixi, en la mesura que sigui possible, els efectes negatius associats a ella.

Els autors han realitzat una revisió de l’evidència sobre l’impacte psicològic de la quarantena, per a explorar els seus possibles efectes sobre la salut mental i el benestar psicològic, i els factors que contribueixen o mitiguen aquests efectes. De 3.166 estudis de recerca relacionats, 24 van ser inclosos en la seva revisió.

Alguns dels resultats més destacats són: 

  • A causa de l’impacte en les rutines habituals a conseqüència de l’aïllament, durant la quarantena algunes persones tindran sentiments d’estrès i ansietat, i fins i tot desesperació o símptomes depressius que impactaran en la seva qualitat de vida i benestar psicològics. Sentir-se així és un fenomen descrit en altres períodes d’aïllament durant altres èpoques i contextos. Per tant, aquests sentiments han de ser reconeguts i no tenen per què indicar que estigui apareixent una malaltia (com per exemple la depressió).
  • És possible que després del període de confinament aquests sentiments persisteixin durant un temps, especialment en persones que ja patien d’estrès, i que es vegin realitzant accions d’evitació (evitar gent que tus, espais concorreguts) a causa del canvi d’hàbits durant el confinament.
  • El desconeixement del curs i risc (per exemple, de ser infectat) durant la malaltia és un dels factors associats amb l’ansietat durant la quarantena, per tant, és important mantenir-se informat tant com sigui possible a partir de dades objectives.
  • La percepció de no tenir suficients recursos (materials, d’alimentació…) per a afrontar la quarantena també s’associa amb nivells d’estrès i malestar més elevats. És important, per tant, si tenim o identifiquem persones dependents a càrrec que no puguin proveir-se per ells mateixos, ajudar-los (mantenint sempre les recomanacions sanitàries) i/o enviar-los missatges tranquil·litzadors en aquest sentit.
  • Durant la quarantena poden aparèixer sentiments d’aïllament social que poden combatre’s parcialment usant tecnologia i xarxes socials. Per a persones afectades, per exemple, alguns estudis demostren que formar part de grups de xarxes socials d’altres persones afectades pot ser beneficiós. El fet de poder comunicar-se amb la família i les amistats també és essencial: les xarxes socials poden exercir un paper important en la comunicació amb aquells/as que es troben lluny.

 

Font: Brooks, S.K., Webster, R.K., Smith, L.E., Woodland, L., Wessely, S., Greenberg, N., Rubin, G.J. (2020). The psychological impact of quarantine and how to reduce it: rapide review of the evidence. The Lancet, 395, pp. 912-20.