Notícia

Les dades del BBHI demostren que el sentiment de solitud de la població va disminuir durant l’inici del confinament

Un estudi del BBHI demostra que, de forma paradoxal, el nombre de persones que se sentien socialment excloses a Espanya es va reduir en els 10 dies posteriors a l’inici del confinament del mes de març, i que aquesta reducció es va produir fins i tot en el grup de persones que vivien soles. Els experts atribueixen aquest canvi a les mostres de solidaritat col·lectiva i a les moltes activitats virtuals engegades per tal de mantenir el contacte amb l’exterior durant la pandèmia. Els resultats, publicats a la revista BJPsych Open, es poden aplicar a futurs programes de prevenció de la solitud que contemplin mesures més enllà d’ampliar la xarxa de contactes física de cada individu.


El treball es va realitzar amb 1.604 persones de la cohort de voluntaris del BBHI. Se’ls va enviar un qüestionari de salut mental amb preguntes que els participants ja havien omplert 1 i 2 anys abans de la pandèmia. “Aquest fet ens ha proporcionat dades úniques que ens permeten analitzar l’impacte immediat del confinament sobre la salut mental, i disposar així d’un retrat de l’abans i el després de la Covid-19“, explica David Bartrés-Faz, investigador principal del BBHI i professor de la facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona.

 

Iniciatives diverses per afrontar la crisi

Les respostes obtingudes indiquen que els nivells de solitud es van mantenir estables durant els 2 anys previs a la pandèmia, però van davallar en els 10 dies posteriors al confinament. En el grup de persones que vivien soles també es va detectar aquesta reducció, tot i que en menor grau. Els investigadors atribueixen aquest descens a les diferents iniciatives per afrontar la crisi. “L’aplaudiment als professionals sanitaris cada dia a les 20h, les trobades virtuals per fer un àpat, jugar o simplement parlar una estona, i fins i tot les crides a la unitat des de les campanyes institucionals podrien haver tingut un paper important en aquesta reducció”, aclareix Álvaro Pascual-Leone, Director científic del BBHI i catedràtic de Neurologia de la Harvard Medical School.

 

La solitud és un factor de risc per a la salut mental i global. Segons els investigadors, el treball demostra que els sentiments d’exclusió, inclusió i comunitat poden millorar-se sense necessitat d’augmentar la xarxa de contactes física de cada individu. “Els resultats proven que els programes de prevenció haurien d’incorporar o enfortir l’ús del món digital d’una forma creativa per tal de crear noves eines de suport social”, conclou Bartrés-Faz.

 

Enllaç a l’article científic The paradoxical effect on COVID-19 outbreak on loneliness – Revista BJPsych Open