Notícia

La solitud altera la xarxa social del nostre cervell

El cervell construeix una xarxa social amb les persones del nostre entorn, representant intensament aquelles amb les quals ens sentim més units. Però quan estem aïllats es dilueix la representació neuronal dels altres i de nosaltres mateixos.

Un estudi desenvolupat al Laboratori de Neurociencia Social de la Universitat de Dartmouth (USA) revela que com més a prop ens sentim emocionalment de les persones, millor estan representades en el nostre cervell.

Les dades també apunten al fet que les persones que se senten desconnectades socialment, o que tenen pocs amics i vida social, registren una acte-representació neuronal més solitària. Les troballes han estat publicats en el Journal of Neuroscience.

En concret, diuen els autors de l’estudi, si tinguéssim un segell de l’activitat neuronal que reflectís la nostra autorrepresentació en el cervell, i un altre que reflectís la de les altres persones amb les quals ens relacionem, per a la majoria dels humans els segells d’activitat neuronal resultarien gairebé similars.

No obstant això, l’activitat neuronal de les persones solitàries seria diferent. Meghan L. Meyer, autora principal d’aquest estudi, destaca sobre aquest tema que l’activitat neuronal de les persones més solitàries, realment es diferencia de la resta més sociables.

Metodologia

Els participants de l’estudi, 50 voluntaris que tenien entre 18 i 47 anys, van acordar sotmetre’s a un examen per fMRI (imatge de ressonància magnètica funcional). Prèviament, se’ls va demanar que designessin a cinc persones del seu entorn i tan bon punt triessin a altres cinc persones famoses amb les quals no tenien una relació social directa.

Durant l’examen fMRI, els voluntaris van haver de fer un judici de valor sobre els seus familiars i les persones famoses, en particular avaluant la seva simpatia, sobre la base d’una escala de l’1 al 4. Els participants també van aplicar aquest sistema d’avaluació a la seva pròpia personalitat.

Resultats

Aquesta anàlisi va revelar que el cervell agrupa les representacions mentals de les persones en tres grups o classificacions diferents; 1) un mateix, 2) la pròpia xarxa social privada de coneguts i 3) persones conegudes per tots com les celebritats.

També que com més a prop se sentien els participants d’una persona, els seus cervells aconseguien analitzar a aquest individu d’una manera similar a la utilitzada quan representen la seva pròpia personalitat.

Els resultats van demostrar també que, com més empatitzaven els voluntaris amb les persones proposades, més s’assemblaven les seves funcions cerebrals entre si, especialment el cervell social, l’escorça prefrontal medial i la regió associada amb el concepte de si mateix.

Cal recordar que l’escorça prefrontal medial participa directament en el control de l’alerta, que sol veure’s afectada en persones que presenten alteracions conductuals, com els pacients amb estrès posttraumàtic.

Cervell solitari, diferent

En contrast, les persones que van informar sentir-se soles tenien menys similituds neuronals amb els altres voluntaris en l’escorça prefrontal medial, una àrea del cervell associada amb el concepte de si mateix.

Igualment, les persones solitàries van presentar menys similituds neuronals entre ells i fins i tot, les demarcacions entre els tres grups de classificació van resultar més borroses i imprecises en la seva activitat neuronal.

És a dir, com més solitàries són les persones, menys semblant s’aprecia en el seu cervell quan pensen en ells mateixos i també en els altres.

 

Llegir noticia completa:

Enllaç a l’estudi: