Notícia

El BBHI obté un projecte per estudiar els mecanismes biològics i psicològics que determinen que algunes persones siguin més resilients davant situacions adverses

L’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat de Catalunya ha concedit un projecte d’un any i mig per recopilar noves dades mèdiques, de salut mental i hàbits de vida en 2.600 persones de les quals s’ha fet seguiment durant la pandèmia de la Covid-19

 

El BBHI ha estat un dels guanyadors de la convocatòria PANDÈMIES 2020 de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Secretaria d’Universitats i Recerca del departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya. L’estudi presentat pel BBHI, que tindrà una durada de 18 mesos, té l’objectiu d’identificar marcadors psicobiològics que fan que algunes persones siguin més resilients –tenen més capacitat d’afrontar situacions adverses– que d’altres. Aquesta identificació pot conduir al desenvolupament de models predictius per determinar quines persones poden ser més susceptibles de patir conseqüències sobre la seva salut mental i cerebral en cas de futures situacions similars.

Una de les principals amenaces del SARS-CoV-2 contra la salut pública, i que a més afecta tots els segments de la població, són les seqüeles psicològiques i psicosocials de mesures de restricció com els confinaments. “Aquestes restriccions ja s’han associat amb l’emergència de símptomes com la por, la depressió, l’insomni o la idea del suïcidi, així com amb un increment de sentiments com la soledat, entre d’altres”, exposa l’investigador principal del BBHI i professor de la facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, David Bartrés-Faz. “No obstant, també s’han detectat certs individus i grups socials que aparentment son més resilients i estan relativament protegits contra les seqüeles psicològiques. El que volem estudiar és què tenen aquestes persones i grups, que no té la resta”, afegeix.

 

Factors psicològics, culturals, socials i estructurals

Segons els investigadors, la resiliència ve determinada per aspectes psicològics –com ara les habilitats per gestionar l’estrès o l’autoestima–, factors culturals i hàbits de vida, entre els quals hi ha l’activitat social, la nutrició o el son. A més, diversos estudis de neuroimatge i neurofisiologia ja han demostrat que el funcionament de les àrees i xarxes cerebrals juga un paper important en l’adaptació dels individus als esdeveniments adversos.

“La majoria d’investigacions en aquest camp han recopilat dades de la població després de l’inici de la pandèmia, i captant dades d’un únic moment”, explica Bartrés-Faz. En canvi, el BBHI disposa de dades sobre els hàbits, estat d’ànim i activitat social de 2.600 persones des dels 2 anys previs a l’aparició dels SARS-CoV-2, i de les mateixes dades recollides també en diferents moments de la pandèmia. A més, l’estudi va realitzar proves mèdiques exhaustives (ressonància magnètica cerebral, electroencefalograma, avaluació neuropsicològica, analítica i prova d’esforç) de 700 dels participants.

Ara, el projecte preveu enviar qüestionaris mensuals a la cohort de 2.600 persones, a més de la repetició de les proves mèdiques als 700 participants, per detectar possibles evolucions en les estructures cerebrals al llarg del temps. A més, 150 persones de la mostra han estat diagnosticades en algun moment amb la Covid-19, per la qual cosa l’estudi preveu investigar els efectes a llarg termini del virus en la salut mental i cerebral.

Els investigadors defensen que els resultats podran transferir-se a l’estudi de la resiliència en diferents contextos diferents de la Covid-19, com ara desastres naturals. “S’estima que gairebé el 30% de la població general patirà alguna forma d’estrès o ansietat al llarg de la seva vida, per la qual cosa identificar els factors que promouen la resiliència pot ajudar a elaborar mesures de prevenció i vigilància de salut pública en determinats sectors de la població que s’identifiquin com a més vulnerables”, conclou Bartrés-Faz.